|
|
|
|
|
8 de giugn Venere passa de sora al Sô
Angiol Verones, el Milanes, magg 2004
El 8 de giugn 2004 el pianeta Vener el passerà prospetticament denanz a'l
Sô.
Se vedarà minga a oeucc biòtt, ma ghe sarà bisògn
de on telescòpi con montaa de sora on filter solar. Se pò nò
vidè el Sô senza on filter adeguaa, se de no se ris'cia de diventà
òrb.
I filter se crompen domà in di òttich specializzaa.
Cosa l'è che se vedrarà?
Dropand el telescòpi vedarem el disch del Sô e de sora on dischettin
negher come el carbon grand domà el 3% del diameter solar. El passagg de
Vener in sul Sô durerà circa ses or e se vedarà el dischettin
negher che passarà de ona part a l'altra del disch solar.
El pianeta Vener cominciarà a fà vidè el sò primm
tòcch sora el disch del Sô (primm contatt) ai 7:20 de la mattina,
quand ch'el Sô a sarà alt in del ciel per domà 16 grad de
sora a l'orizzont. Vers i 7:40 sarà completament proiettaa in sul Sô
e vers i 10:23, quand che el Sô sarà a 47 grad de sora a l'orizzont,
sarà a la minima distanza del center del disch solar.
El fenòmen smetterà de vess visibil vers i 13:23, quand che l'ultim
tòcch del pianeta Vener sarà transitaa prospetticament de foeura
del disch solar. I orari inn quei de Milàn per l'ora legal, ma vann ben
anca per i alter sitt de la pianura padana. Tegn a ment che se te veet vers l'est,
ad esempi a Venezia, el Sô sarà on pò pussee alt sora l'orizzont
(all'inizi, vers i 7:20 l'è a 18° e minga a 16° come a Milàn).
El passagg de Vener de sora a el Sô l'è on fenòmen important
perchè el succed minga tant de spess. L'ultim passagg l'è staa in
del 1882 e el pròssim sarà in del 2012. Semm in on period fortunaa,
dato che in ses millenni gh'inn staa domà 81 passagg de Vener denanz el
Sô, visibil de la Terra.
Perchè inn inscì pòcch?
Come per i ecliss de Sô la spiegazion l'è in de l'obliquità
de l'òrbita. I òrbit de la Terra e de Vener inn minga complanari.
Immaginom de mett la Terra e el Sô in sul stess tavol e femm roeudà
la Terra intorna a'l Sô mantegnendola in sul tavol.
Poeù ciappom sù anca Vener e el mettom a orbità tra la Terra
e el Sô. L'òrbita de Vener però l'è obliqua rispett
al tavol e per metà del sò cammin vedarem el pianeta de ona quai
spanna de sora al tavol, e poeù, per l'altra metà del sò
òrbita el vedarem de sotta al tavol. Gh'inn domà duu punt in dove
Vener l'è in sul tavol. Unend chi duu punt chì con ona linea immaginaria
gh'emm la linea di noeud.
L'è possibil vidè el passagg de Vener in sul Sô solament quand
che Vener, la Terra e el Sô in sul medesim pian e in de la stessa part del
tavol.
Tegnii anca cont che l'òrbita di duu pianeti a roeuda come ona tròttola
e che la linea di noeud la roeuda (la preced) in del temp de on quai millenni,
ch'el voeur dì che i noeud inn minga sempre de la stessa part.
El passagg de Vener de l'8 de giugn el sarà visibil solament per certi
paes de la Terra. In Australia vedrann solament i part iniziai del passagg perchè
poeù el Sô el tramontarà e poderann pù videll; in America
inveci vedarann domà la fin, perchè el Sô el sorgiss pussee
tardi. In Euròpa semm fortunaa e vidaremm tucc el fenòmen de la
mattina al dòpomesdì.
Se vun el voeur vidè tucc el fenòmen de i 7 de la mattina gh'ha
de andà foeura de Milàn, in campagna, per minga vess disturbaa de
la scighera mattutina e de i cà.
Speremm in del bel temp, se de nò se vedarà nient.
Abboneves a el Milanes:
http://www.elmilanes.it/
Inserito da: Veronesi in data 11/5/2005, 21:24
Scritto in Insubre per la parte Scienza di Internet Padano
Condividi:
Modifica questo articolo
|
|
|
|
|
|