Una mission spazial per cercą la vita in su Mart
Angiol Verones, de el Milanes, agost-settember 2004
Prima che el prim òmm lassarà l'impronta di sò pè
in sul soeul marziann, gh'emm de rispond a diversi domand fondamentai. La question
principal l'è se su el pianetta Mart, che l'è el pianetta pussee
compagn de la Terra, l'è mai esistita la vita.
Quali inn i proeuv de ona vita in sul pianetta ross?
On quai ann fà la NASA l'ha descrovrii in Antartich on meteorit che se
ciama ALH84001, che se pensa sia rivaa direttament de Mart. L'è minga
l'unich a vess arrivaa de Mart: defatt quand che on gròss asteròid
colpiss la superfis marzianna, el pò vess bon de mandà ona quai
ròccia marzianna in del spazzi. Ona quai ròccia l'è poeù
precipitada in su la Terra e l'è rimasta lì per million de ann.
El pòst pussee facil per trovaa meteorit in bon stato l'è l'Antartich
o el desert del Sahara.
Perchè?
El clima l'è molto secch de on quai million de ann e i ròcc se
mantegnen inscì come che inn borlà giò de el spazzi, poeù
gh'inn domà pocch persònn che passen in gir a toccà e a
spostà i ròbb. L'Antartich l'è el pòst miglior per
cercà sass piovuu del ciel, perchè el giass l'è trasparent
e i meteorit inn negher: se veden subit.
In del meteorit ALH84001 el par che sien contenuu di nanobatter fòssil.
El voeur dì che gh'inn di proeuv scientifegh de l'esistenza de ona vita
pussee piscininna di microbatter fòssil terrester.
In principi l'idea de l'esistenza de nanobatter fòssil l'è stada
criticada da puu part, ma la NASA l'ha continuaa a sostegnì la presenza
de residui fòssil e di coloni de nanobatter in questa ròccia marzianna.
Ona probabil conferma l'è che anca in su la Terra inn staa trovaa di
nanobatter terrester compagn di quei de la ròccia marzianna. Incoeù
però gh'inn nò di proeuv scientifegh sicur in su la presenza ò
nò di questa forma de vita in del passaa de Mart. Chi ròbb che
se fotografen pòden anca vess causaa de ona quai sostanza chimega terrester
e minga marzianna.
Altra proeuva scientifega de l'esistenza de la vita microbiologega in su Mart
l'è stada quella de re-analizzà i dati de la sonda Viking, che
l'aveva faa di esperiment per vidè se el soeul contegniss di microrganism.
In principi i dati a provaven che gh'eren nò di form de vita, ma gh'eren
nò gnanca i conoscenz biologich che gh'emm incoeù dòpo
puu de 30 ann de recerca. Vun di scienziaa che lavorava a el progett esòbiològich
de la sonda Viking defatt l'ha trovaa che el soeul marziann respondeva al trattament
con on period de squas 24 or, corrispondent a el ritmo circadian marziann, che
l'è on comportament compagn a quel de qualsiasi microrganism, anca terrester.
I dat scientifegh per vess sicur de questi affermazion inn minga inscì
precis e gh'è chi sostegn che inn minga giust e inn tucc de rifà.
L'è vera però che gh'inn di proeuv, anca se minga sicur, e allora
gh'emm de andà a vidè e trovà o men vita.
L'ESA (Ent Spazial Europeo) l'è dree a vegnii a capo de la question travers
el programm Auròra de esplorazion spazial e l'è dree a elaboraa
ona sonda ròbòtega per cercà form de vita microrganega
marziann del dì d'incoeù ò fossil.
I contratt inn giamò staa assegnaa a on quai para de industri europei
e tra on quai ann, nel 2009 anca l'ESA manderà in su Mart on ròbòttin
semovibil compagn per certi vers de qui de la NASA, ciamaa Pasteur, con el scòpo
precis de scerniss se gh'è vita o gh'è mai stada.
Pasteur sarà on vero e pròppi laboratòri chimich vagant,
tucc miniaturizaa e automatizzaa, bon anca de ciappà anca di decision
autònom grazie a l'intelligenza artificial.
El progress in questo camp de recerca l'è giamò dree a daa diversi
risultaa in del camp microbiològich e batterich e in de la medesina umana.
Inserito da: Veronesi in data 26/8/2005, 23:0
Scritto in Insubre per la parte Scienza di Internet Padano
Condividi:
Modifica questo articolo
|