Lo fuec es encà ros
Chambra d´Oc, Nòvas d´Occitània N. 37
Lo fuec es encà ros
Quora lhi nòstri vielhs fasien lo pan
ilhs se levaven lo matin bonora
las fremas avion já tot pareat
lo bòsc ilh lo butaven tuchi ensemo.
Aüra nosautri daiçi amont
sien tuchi un prun,
entes lo fuec di nòstri vielhs
que coïa de pans tan biei?
Lo fuec es encà ros de sot la brasa,
ros lo sang de nòstra rasa
ros a lo matin es lo solelh
nòsta ràbia e fatiga avem dins lhi uelhs.
Lhi òmes son mòrts o son partits,
qui resta aicí resta tot solet,
fatiga a far lo fen a anar a la meira
ma aicí al vòl restar, vòl trabalhar.
La tèrra es masque paura per nosautri
la fai lhi sòrdi a lhi forestiers,
nos pilhen lhi champs, las casas, las ruaas,
nòstra força dien ques passaa.
Lo fuec es encà ros de sot la brasa,
ros lo sang de nòstra rasa
ros a lo matin es lo solelh
nòsta ràbia e fatiga avem dins lhi uelhs.
Òme quescòutes ma chançon
tu as na lenga, un nom, tota nestòria
lhi tan mai dich que sies un òme dòc
la tèrra tia es tèrra dOccitània.
Tu pòs pas laissar muèrer aqueste pòple
es lo tiu òme dòc
es ora de veire quas lo drech de cerchar la libertat.
Lo fuec es encà ros de sot la brasa,
ros lo sang de nòstra rasa,
ros a lo matin es lo solelh,
nòsta ràbia e fatiga avem dins lhi uelhs.
Paraulas de Sergi Sodan, música de Daire dÀngel
San Peire, 1974
TRADUZIONE IN LINGUA FRANCA
Il fuoco è ancora rosso
Quando i nostri vecchi facevano il pane
si alzavano la mattina presto
le donne avevano già tutto preparato
la legna la mettevano tutti insieme.
Ora noi di quassù
siamo tutti uno per uno,
dovè il fuoco dei nostri vecchi
che cuoceva dei pani così belli?
Il fuoco è ancora rosso sotto la brace,
rosso il sangue della nostra gente
rosso è il sole al mattino
la nostra rabbia e fatica abbiamo negli occhi.
Gli uomini sono morti o sono partiti,
chi resta qui resta tutto solo,
fatica a fare il fieno e andare alla malga
ma qui vuole restare, vuole lavorare.
La terra è solo povera per noi
ma fa i soldi ai forestieri,
ci prendono i campi, le case, le borgate,
dicono che la nostra forza è passata.
Il fuoco è ancora rosso sotto la brace,
rosso il sangue della nostra gente
rosso è il sole al mattino
la nostra rabbia e fatica abbiamo negli occhi.
Uomo che ascolti la mia canzone
tu ai una lingua, un nome, tutta una storia
non ti hanno mai detto che sei un uomo dòc
la terra tua è terra dOccitania.
Tu non puoi lasciar morire questo popolo
è il tuo uomo dòc
è ora di vedere che hai il diritto di cercare la libertà.
Il fuoco è ancora rosso sotto la brace,
rosso il sangue della nostra gente,
rosso è il sole al mattino,
la nostra rabbia e fatica abbiamo negli occhi.
Parole di Sergio Sodano, musica di Daire dÀngel San Peire,
1974
NÒVAS DOCCITÀNIA
Contact: Chambra dòc Ines Cavalcanti, Chamin Arnaud Danièl
18 12020 La Ròcha / Roccabruna / CN
Tel. 0171 918971 328 3129801 e-mail chambradoc@chambradoc.it
Inserito da: Veronesi in data 20/11/2005, 20:27
Scritto in Occitano per la parte Poesie di Internet Padano
Condividi:
Modifica questo articolo
|