Andersen in bergamàsch 1805-2005
Gioancarlo Giaàss
sés fàole per deentà grancc
In töt ol mónd ol 2005 l’è stacc ‘l an che l’à ést selebrà i dösènt agn de la nàssida del Hans Christian Andersen, con spetàcoi de teàter, móstre e inissiatìe, organisade in unùr de la maestrìsia e la fantaséa del piö famùs aütùr danés de stòrie per s-cetì. Pò a Bèrghem, prima che l’fenésse ‘l an, ergü l’s’è regordàt del valùr de chèle stòrie e l’à pensàt bé de zontàga dét, insèma a tate ótre, ach ol bergamàsch tra i lèngue bune per cöntà sö i desventüre de pötèi, animài, zögàtoi, prénsep e prensepèsse, fina a ün imperadùr. Èco alura, ‘n del ùrden: La s-cetina di solfanèi I estìcc növ del Imperadùr Ol soldatì de piómb La sirenèta La prensepèssa söl gré de roàia Ol bröt anedrì. Chèsto librèt de trènta-sés pàgine l’è öna prima pìcola òpera de tradüssiù e adatamét, fàcia e pensada apòsta perchè la lèngua bergamasca la tróe finalmét ol sò pòst de lèngua d’üso per töcc i dé, dét in di bibliotéche (“Nassìc per lès”) e ‘n di scöle primàrie de la proìncia de Bèrghem. Infati co la Carta Öropéa di Lèngue Regionài e Löcài, ach ol bergamàsch (lèngua lombarda de tace sècoi ‘n sà) a l’gh’à töt ol dirito de fàs mia scanselà: e ‘l sò ‘nsegnamét l’è ü di acc fondamentài per la sò salvassiù. Perchè l’önega manéra per fà mia mör öna lèngua l’è ‘l dovràla, … a comensà de s-cècc. In piö öna fàola la pöl vèss pròpe ü di strömécc ötei e precìs per turnà a ligà ‘nsèma i generassiù: d’öna banda i s-cècc piö pissègn (pasturàcc a reclàm e televisiù) e de l’ótra i nòscc vègg coi sò stòrie, prègne de cultüra e lèngua löcàl (metide tròp prèst in banda de chi, al dé de ‘ncö, i gh’à frèssa e i cór dré a ün aegnì sènsa memòria). E se öna làgrema de comüssiù la signerà fò, abié mia pura: l’è ‘l sègn de la grandèssa del Hans Christian Andersen (finalmét ach in de nòsta lèngua).
Inserito da: Veronesi in data 31/5/2006, 18:11
Scritto in Orobico per la parte Lingue di Internet Padano
Condividi:
Modifica questo articolo
|