|
|
|
|
|
La ressoluzion dl Dí dla Unité Ladina
www.noeles.net
Les trei ghiranzes dl Dí dla Unité Ladina
Al vegn damané n organ intercomunal ladin, reconesciment dla Union
Generala di Ladins dles Dolomites y autonomia per i 3 Istituc Culturai
La ressoluzion: "I raprejentanc dla populazion ladina dles cinch valedes
dl Sela, abinés adum tl salf dl Consei dla Ciasa de Comun de Cianacei,
ai 13 de messel 2003, per la gaujion dl "Di dla Unité Ladina":
audides les relazions di raprejentanc politics ladins tles istituzions provinziales,
regionales y nazionales, a recordanza dla afermazion storica de unité
di Ladins dles Dolomites ai 14 de messel 1946, (sun l retrat); araté
che l renforzament dla identité de comunité anter i ladins dles
Dolomites é n obietif primar per duta la comunité regionala; tout
at che duc i intervegnus á reconesciú l'atualité y l'importanza
vitala dl problem dla "unité ladina" y aratan nezesciar che
per l svilup dla sozieté ladina val debujegn de relazions de colaborazion
y nia de antagonism anter les aministrazions locales tl teritore ladin, les
organisazions culturales militantes y les istituzions scientifiches metudes
en pé per l svilup y la valorisazion dl lingaz y dla cultura ladina,
se damana:
1) che al vegne envié via atira les iniziatives che va de uega per concretisé
na forma de acord istituzional anter i comuns dles cinch valedes te chi che
al viv storicamenter la mendranza ladina: Val Badia, Gherdeina, Fascia, Fodom
y Col Santa Lizia y Ampez;
2) che al vegne tamben fat varesc concrec per realisé n reconesciment
ofizial dla Union Generala di Ladins dles Dolomites, la soula organisazion culturala
che lieia adum i ladins de dutes cinch les valedes, per l laour che ala porta
inant da feter mez secul deberieda con sies sezions, dantfora con la edizion
dl sfuei "La Usc di Ladins", a chel che al ti vegn reconesciú
n valour fondamental y strategich per la valorisazion dla identité y
dl lingaz ladin;
3) che al ti vegne garantí autonomia y mesi finanziars che va de uega
ai Istituc Culturai istituis per studié y svilupé les conescenzes
scientifiches sun l lingaz y la cultura ladina, per podei fé n sforz
deberieda de colaborazion y integrazion, asseguran en particolar n sostegn plen
y concret al nuef Istitut Ladin a Col Santa Lizia.
Chesta ressoluzion é vegnuda aproveda per aclamazion do na ampla debata
y ti vegn sourandeda ai organisadours dl Convegn per che ala vegne maneda inant
a les Istituzions provinziales y regionales, a dutes les forzes politiches tla
Ladinia, ai ombolc di comuns ladins sciche ence ai mesi de informazion".
Cianacei, 13 de messel 2003
Cianacei: Di dla Unité Ladina - La fana é sun l fuech
L assessour Mussner contra dut
Dut n auter ton l assessour Gino Fontana y l aconsiadour Carlo Williet: "Nos
ladins messon nes fé enstesc nost davegnì "
En domenia ai 13-07-2003, àn tegnì a Cianacei en gaujion dla
daurida dla mostra "Vejin" l "Dì dla Unité Ladina",
endò n spetacul dla divijion anter les valedes. L soul pont olà
che an é a una perel che sie chel de mete en pé l comité
di ombolc. Dla proposta de Durnwalder dl comité di ombolc ne sàn
nia da dì cie che al é, co che al ciala fora y ciunes che é
sies funzions, ma almanco él vegnù metù la fana sun l fuech.
Per l rest vera: Mussner (Svp) contra dut, l ladin standard/dolomitan (nia debujegn,
al basta i idioms de val), l'autonomia di istituc y la colaborazion concreta.
Al arfera dut y dlonch. De scì dìjel demé a Durnwalder
sun la proposta dl comité di ombolc. Dut n auter ton la relazion dl assessour
regional Gino Fontana che dij fora cler che l ladin standard é prioritar
y che an mess ruvé a na colaborazion cotant plu concreta anter dutes
les valedes, les istituzions y unions, ence sce an ne pò nia rejoné
de union teritoriala, méssen almanco ruvé a na giurisdizion che
normaliseie la situazion di ladins soura vigni confin fora. An dess podei sfruté
cotant deplù i laours di Istituc culturai y Pedagogics y mete su n sistem
scolastich unitar. Les publicazions mess tegnì cont de chesta pluralité
de ladins y podei i mete tres plu adum. Plu o manco sun chesta linia ence l
aconsiadour Carlo Willeit. I reporton daite la relazion dl assessour Gino Fontana.
Relazion dl assessour Gino Fontana
I vue dantaldut sporje n fort dilan a duc che i seis chilò y en particolar
a la Union Generala di Ladins che envieia via vigni ann la recordanza dl "Dì
dla Unité Ladina". Do mia minonga à chesta giorneda dagnora
n segnificat dret important per i ladins, n segnificat dantaldut ideal, ma che
mess avei ence na valuta sot l profil plu pratich y concret. I creie con convinzion
che na mendranza mess avei y se dé ence momenc simbolics, momenc da vive
y spartì deberieda per se abiné y se ciaté adum. Chest
tant sibe per se vedei endò, ti cialé samben al passé,
cie che é dret important, a la storia, (co che al ti é dret ben
garaté te sie intervent al President Onorar Danilo Dezulian), ma ence
per cialé inant, per fé n moment de reflescion atuala sun la realté
di fac, sun i mudamenc soziai y culturai che vegn inant dal mond entournvia
y che porta ite elemenc nuefs, positifs y negatifs, ence per i ladins. Encuei
donca sonse chilò a recordé n moment de gran coscienza ladina;
n moment dret sentì, olà che al se ova descedé a na maniera
sterscia la chestion dla unité di ladins. Na unité entenuda enlaouta
clermenter te sie segnificat politich y aministratif plu diret. Al vegniva damané
na Ladinia fata de istituzions ladines autonomes, de confins da mudé
y mete a post, de media y de scoles ladines, de derc y reconescimenc ofiziai
che messova vegnì prevedus bele tl Acord Degasperi-Gruber che fova do
a vegnì embastì. Nos recordon chela giorneda, ai 14 de messel
dl 1946, desche n moment de gran segnificat, che à segné duc i
ladins, al fova i agn dles revendicazions, dl moviment Zent Ladina Dolomites
con a cef de gragn proponimenc y de gragn idealisc' desche Guido Iori y Sisto
Ghedina.
Encueicondì, 57 agn dedò, messonse mete averda y dì che
na bona pert de chi proponimenc é ciamò ilò. I ladins é
restés fora dal tratat Degasperi-Gruber y i confins metus su dai fascisc'
é deventés ofiziai. Purempò volessi dì che chesta
situazion ne é nia daldut nueva per i ladins. Chesta realté é
plu o manco chela che à dagnora acompagné nosta storia. Sce i
ti cialon a nost passé podonse nes rende cont che nos ne on nia tant
na storia fata, segneda y scrita sot forma de n raion ben defenì, cler
y unitar denominé Ladinia. Baudi ne podonse nia mete dant na storia dla
Ladinia entenuda desche na entité raionala, politica y teritoriala; nos
on plutost na storia di ladins, plu avisa na storia fata da la jent, da chest
popul dles Dolomites. Y al me vegn en ment che ence l titul adoré per
l liber de Bepe Richebuono dij belavisa "Picia storia di ladins dles Dolomites",
la storia dantaldut donca de nosta jent, de nost popul. Enscì ne messonse
a mie vedei nia nes sperde, sce chi ideai de unité politica y aministrativa
damanés tant dadaut enlaouta dai ladins, ne é nia ciamò
vegnus arjonc.
Nos messon endere laoré per giaté ideai nuefs che nes dae l
muet de podei ester capazesc y de souravive ence ciamò encueicondì
desche popul ladin; ideai che se refej a chel troi bele segné da nosta
storia passeda che, enceben carateriseda da na subordinazion a prinzips, vescui
y nobli, nes à vedù dagnora sciche na soula comunanza valiva de
mendranza. Sce al ne é nience ciamò encueicondì realistich
rejoné de na Ladinia unida, fata de sies istituzions y de si confins,
podonse pensé empò a na Ladinia fata de ladins, y plu avisa de
ladins che vuel colaboré y tegnì adum, y che é souraldut
ciamò bogn de se reconesce te n sie lingaz y te na sia cultura. Per chestes
rejons y per chisc obietifs creii che, zenza nes desmentié de chel che
mancia o che i ne on nia ciamò, messonse empò cialé de
fé i conc con chel che i on bele sen tles mans y che i podon adoré
bele da atira. Nos ladins messon nes fé enstesc nost davegnì y,
tla coerenza dl spirit de chi ideai y de chi obietifs dl 1946, messonse jì
inant y nes chirì na nosta streda per n nost davegnì. Personalmenter,
per ejempl, éi valuté con gran interes i raporc nuefs anter la
politica de Bulsan y i ladins de souramont. I pense che al ae abù bendebot
de relevanza l fat che Durnwalder, deberieda con l'assessour Mussner, à
tout pert a na enconteda sun i problemes di ladins tegnuda a Cortina. Enlaouta
él vegnù fora la proposta de na creazion de na sort de comprensore
ladin interprovinzial y interregional, che tol ite duc i comuns dla Ladinia
storica con l fin de mete a jì relazions de colaborazion y sinergies.
I pense che na proposta desche chesta posse giaté na resposta positiva
da pert de duc i ombolc y che ala posse dessegur daidé viventé
l spirit de identité de nosta comunanza. Tl medem temp endere messi ence
registré na gran delujion canche i sente rejoné, tres da pert
de Durnwalder, de mort dla Region Trentin - Südtirol. I volesse recordé
che belavisa la Region pò avei na sia funzion de pont y de arvejinament
anter les valedes ladines. Al va debujegn recordé che, souradut con les
ultimes novelazions dl Statut, él prevedù avisa la prejenza de
dert de n ladin tla Jonta regionala; y chesta, da me enfora, é na ressoursa
y na poscibelté che i ne podon nia nes lascé sciampé, ma
che i messon valorisé al miec. La Region Trentin-Südtirol pò
dessegur jié (soghé) n post con sie assessour ladin, ence dlongia
a Belun y al Venet, tl cheder dla lege nazionala n. 482 dl 1999. Chilò
él prevedù novités interessantes; ma chestes à debujegn,
per giaté na sia aplicazion, no plu y no manco de n sostegn politich
y de ressourses economiches. I recorde anter l'auter che chesta lege dà
l muet de reconesce ofizialmenter organisms de coordinament y de proposta che
va soura i confins provinziai y regionai fora; caje chest che pò ester
chel dla Union Generala di Ladins. La Generala y i tegne pro a l recordé,
resta ciamò tres la soula organisazion che pò raprejenté
duc i ladins adum y belavisa per chest éla tituleda a porté inant
projec concrec interladins a defendura y promozion dl lingaz, dla cultura y
ence per porté inant propostes nueves de raporc a livel istituzional,
sozial y de volentariat. Ma do mia minonga, l aspet de maioura importanza per
podei sighité a rejoné de comunanza di ladins dles Dolomites,
vegn plu che mai da la souravivenza de nost lingaz.
Al ne é nia realistich pensé che i ladins posse ti jì
encontra a sie davegnì demé con si idioms de valeda. Chisc vegn
smoiés ju tres de plu tles gran eghes di maiours lingac entournvia per
jì a fenì ti gordeons dl'assimilazion finala. Chilò messonse
l dì francamenter: i messon ester nos ladins enstesc a se rende cont
che mai desche sen nost lingaz é sté tant en pericul, y mai desche
sen àl debujegn de cresce y de se svilupé te n contest modern
y atual; chest per ne resté nia endò, y per ne svanì nia
con i temps dla storia. Sce i ne volon nia ruvé a na tel situazion, messonse
creie con entusiasm y convinzion ti projec che é vegnus metus a jì,
i messon ti dé duta nosta fidenza y investì dutes nostes energies
tl SPELL y ti istituc culturai. Al é belavisa chilò les ressourses
fondamentales per nost davegnì, al é demé chesta la dreta
feveria (fojina) olà che an pò enrescì y elaboré
l lingaz ladin per nosc temps, adaté ence per la realté burocratica,
per l fé cresce y per nes dé enscila na prospetiva de davegnì
desche comunanza. Sce nost popul essa da resté zenza sie lingaz vegnìssel
metù en pericul sia souravivenza desche popul de mendranza. I messon
tò at donca che encueicondì é la chestion dl'unité
di ladins deventeda dantaldut na chestion dla souravivenza per l davegnì,
lieda a fil dopl con l ladin dolomitan/ladin standard. Per vegnì al tema
de encueicondì volessi ruvé mie intervent con dì ciamò
chest mie pensier:
ai 14 de messel del 1946 sun Sela él vegnù porté dant
de gran idees de unité ladina; idees che é ciamò ilò
che aspeta, y che nos recordon chilò. Condut, enlaouta ova i ladins demé
ideai; encueicondì ann 2003 depierpul, se àl ben mudé zeche
al miour y al é ence vegnù fat valch: encuei pò i ladins
se empervalei de istituc culturai, de normes giuridiches, de raprejentanc politics,
de ressourses economiches y ence de aparac informatics y ejempli de projec moderns
de politica linguistica che vegn portés inant ence te d'autres realtés
olà che al é mendranzes.
I ideai resta samben, ma tl medem temp podonse ence dì che sen onse
zeche de plu de segur y de concret da olàche an pò pié
via. Jon inant adum donca ladins, capazesc de nosta identité ladina;
ma tl medem temp ence con na coscienza mentala savia y atuala, bona de cialé
soura nosc creps fora per ruvé a interpreté n contest european
tres majer, te n mond tres plu strent y globalisé, olà che nost
pice popul pò souravive demé sce al é bon de se dé
na vijion nueva y renoveda dl conzet de unité ladina: plu avisa l'unité
linguistica y culturala.
Cianacei, ai 13 de messel 2003.
Deplù informazions dal mond ladin - http://www.noeles.net/
Inserito da: Veronesi in data 27/7/2003, 19:13
Scritto in Ladino per la parte Lingue di Internet Padano
Condividi:
Modifica questo articolo
|
|
|
|
|
|