HOME

:: ASSOCIAZIONE CULTURALE INTERNET PADANO :: Benvenuti nella Comunità Padana ::

Valle Maira Bed & Breakfast

Cerca su WWW Cerca su www.padaniacity.org

Cerca Articoli

Il vin al dà fuarce ae lenghe e la cjol aes gjambis, Proverbio Friulano

NEWS    AMBIENTE    ARALDICA    CULTURE    LINGUE    MUSICA    MEDIA    LEGGENDE    FEDERALISMO    STORIA    POESIE    SCIENZA    INTERNET
Padano
Valdostano - Franco-provenzale
Walser
Piemontese
Valdese
Ligure
Insubre - Lombardo Occidentale
Orobico - Lombardo Orientale
Romancio
Mantovano
Emiliano
Romagnolo
Veneto
Cimbro
Brigasco
Friulano
Triestino - Istriota
Carinziano
Sloveno
Occitano
Provenzale
Ladino
Tirolese
Toscano - Italiano
Inglese
Francese
Tedesco

Lingue


Ricerca degli Articoli per parole chiave

Statuto Associazione
Organi Associazione
Attivita' Sociali
Segnalaci Iniziativa
Indagini Fonetiche
Carta Etnolinguistica della Padania e aree contigue
Collaboratori

Iscriviti!

ISCRIVITI!
Area Soci
Altre Segnalazioni
Aiutaci diventando Socio Sostenitore!
F.A.Q.

Discussioni

Forum
Mailing Lists
Iscriviti alla mailing list Padania
Newsletter
Newsgroups
Cosa sono?

Servizi Soci

Programmi Gratis
Meteo
Reclam Sponsors

Documenti

Proverbi
Archivio Newsletter
Archivio Articoli
Giochi

Loghi

Loghi Internet Padano
Loghi Padani Annuali:
Made in Padania
Padania Freedom Campaign

Tessera Sociale

PADANIA FREEDOM CAMPAIGN

Internet Padano

padaniacity.org
Padan.org

MADE IN PADANIA

Wikipedias Padanesi e Reto-Romanze

Emigliàn
Furlan
Ligure
Lumbard Insüber
Lumbard Uriental
Piemontèis
Rumagnòl
Rumantsch Grischun
Vèneto

Osservatorio ALP

Wikipedias lingue non padane presenti nelle regioni padane

Deutsch
Français
Franco-Provençal / Arpitan
Occitan
Toscano

     
Stampa questo articolo

La ressoluzion dl Dí dla Unité Ladina

www.noeles.net


Les trei ghiranzes dl Dí dla Unité Ladina
Al vegn damané n organ intercomunal ladin, reconesciment dla Union Generala di Ladins dles Dolomites y autonomia per i 3 Istituc Culturai



La ressoluzion: "I raprejentanc dla populazion ladina dles cinch valedes dl Sela, abinés adum tl salf dl Consei dla Ciasa de Comun de Cianacei, ai 13 de messel 2003, per la gaujion dl "Di dla Unité Ladina": audides les relazions di raprejentanc politics ladins tles istituzions provinziales, regionales y nazionales, a recordanza dla afermazion storica de unité di Ladins dles Dolomites ai 14 de messel 1946, (sun l retrat); araté che l renforzament dla identité de comunité anter i ladins dles Dolomites é n obietif primar per duta la comunité regionala; tout at che duc i intervegnus á reconesciú l'atualité y l'importanza vitala dl problem dla "unité ladina" y aratan nezesciar che per l svilup dla sozieté ladina val debujegn de relazions de colaborazion y nia de antagonism anter les aministrazions locales tl teritore ladin, les organisazions culturales militantes y les istituzions scientifiches metudes en pé per l svilup y la valorisazion dl lingaz y dla cultura ladina, se damana:




1) che al vegne envié via atira les iniziatives che va de uega per concretisé na forma de acord istituzional anter i comuns dles cinch valedes te chi che al viv storicamenter la mendranza ladina: Val Badia, Gherdeina, Fascia, Fodom y Col Santa Lizia y Ampez;



2) che al vegne tamben fat varesc concrec per realisé n reconesciment ofizial dla Union Generala di Ladins dles Dolomites, la soula organisazion culturala che lieia adum i ladins de dutes cinch les valedes, per l laour che ala porta inant da feter mez secul deberieda con sies sezions, dantfora con la edizion dl sfuei "La Usc di Ladins", a chel che al ti vegn reconesciú n valour fondamental y strategich per la valorisazion dla identité y dl lingaz ladin;



3) che al ti vegne garantí autonomia y mesi finanziars che va de uega ai Istituc Culturai istituis per studié y svilupé les conescenzes scientifiches sun l lingaz y la cultura ladina, per podei fé n sforz deberieda de colaborazion y integrazion, asseguran en particolar n sostegn plen y concret al nuef Istitut Ladin a Col Santa Lizia.



Chesta ressoluzion é vegnuda aproveda per aclamazion do na ampla debata y ti vegn sourandeda ai organisadours dl Convegn per che ala vegne maneda inant a les Istituzions provinziales y regionales, a dutes les forzes politiches tla Ladinia, ai ombolc di comuns ladins sciche ence ai mesi de informazion".



Cianacei, 13 de messel 2003



Cianacei: Di dla Unité Ladina - La fana é sun l fuech

L assessour Mussner contra dut
Dut n auter ton l assessour Gino Fontana y l aconsiadour Carlo Williet: "Nos ladins messon nes fé enstesc nost davegnì "

En domenia ai 13-07-2003, àn tegnì a Cianacei en gaujion dla daurida dla mostra "Vejin" l "Dì dla Unité Ladina", endò n spetacul dla divijion anter les valedes. L soul pont olà che an é a una perel che sie chel de mete en pé l comité di ombolc. Dla proposta de Durnwalder dl comité di ombolc ne sàn nia da dì cie che al é, co che al ciala fora y ciunes che é sies funzions, ma almanco él vegnù metù la fana sun l fuech. Per l rest vera: Mussner (Svp) contra dut, l ladin standard/dolomitan (nia debujegn, al basta i idioms de val), l'autonomia di istituc y la colaborazion concreta. Al arfera dut y dlonch. De scì dìjel demé a Durnwalder sun la proposta dl comité di ombolc. Dut n auter ton la relazion dl assessour regional Gino Fontana che dij fora cler che l ladin standard é prioritar y che an mess ruvé a na colaborazion cotant plu concreta anter dutes les valedes, les istituzions y unions, ence sce an ne pò nia rejoné de union teritoriala, méssen almanco ruvé a na giurisdizion che normaliseie la situazion di ladins soura vigni confin fora. An dess podei sfruté cotant deplù i laours di Istituc culturai y Pedagogics y mete su n sistem scolastich unitar. Les publicazions mess tegnì cont de chesta pluralité de ladins y podei i mete tres plu adum. Plu o manco sun chesta linia ence l aconsiadour Carlo Willeit. I reporton daite la relazion dl assessour Gino Fontana.




Relazion dl assessour Gino Fontana

I vue dantaldut sporje n fort dilan a duc che i seis chilò y en particolar a la Union Generala di Ladins che envieia via vigni ann la recordanza dl "Dì dla Unité Ladina". Do mia minonga à chesta giorneda dagnora n segnificat dret important per i ladins, n segnificat dantaldut ideal, ma che mess avei ence na valuta sot l profil plu pratich y concret. I creie con convinzion che na mendranza mess avei y se dé ence momenc simbolics, momenc da vive y spartì deberieda per se abiné y se ciaté adum. Chest tant sibe per se vedei endò, ti cialé samben al passé, cie che é dret important, a la storia, (co che al ti é dret ben garaté te sie intervent al President Onorar Danilo Dezulian), ma ence per cialé inant, per fé n moment de reflescion atuala sun la realté di fac, sun i mudamenc soziai y culturai che vegn inant dal mond entournvia y che porta ite elemenc nuefs, positifs y negatifs, ence per i ladins. Encuei donca sonse chilò a recordé n moment de gran coscienza ladina; n moment dret sentì, olà che al se ova descedé a na maniera sterscia la chestion dla unité di ladins. Na unité entenuda enlaouta clermenter te sie segnificat politich y aministratif plu diret. Al vegniva damané na Ladinia fata de istituzions ladines autonomes, de confins da mudé y mete a post, de media y de scoles ladines, de derc y reconescimenc ofiziai che messova vegnì prevedus bele tl Acord Degasperi-Gruber che fova do a vegnì embastì. Nos recordon chela giorneda, ai 14 de messel dl 1946, desche n moment de gran segnificat, che à segné duc i ladins, al fova i agn dles revendicazions, dl moviment Zent Ladina Dolomites con a cef de gragn proponimenc y de gragn idealisc' desche Guido Iori y Sisto Ghedina.

Encueicondì, 57 agn dedò, messonse mete averda y dì che na bona pert de chi proponimenc é ciamò ilò. I ladins é restés fora dal tratat Degasperi-Gruber y i confins metus su dai fascisc' é deventés ofiziai. Purempò volessi dì che chesta situazion ne é nia daldut nueva per i ladins. Chesta realté é plu o manco chela che à dagnora acompagné nosta storia. Sce i ti cialon a nost passé podonse nes rende cont che nos ne on nia tant na storia fata, segneda y scrita sot forma de n raion ben defenì, cler y unitar denominé Ladinia. Baudi ne podonse nia mete dant na storia dla Ladinia entenuda desche na entité raionala, politica y teritoriala; nos on plutost na storia di ladins, plu avisa na storia fata da la jent, da chest popul dles Dolomites. Y al me vegn en ment che ence l titul adoré per l liber de Bepe Richebuono dij belavisa "Picia storia di ladins dles Dolomites", la storia dantaldut donca de nosta jent, de nost popul. Enscì ne messonse a mie vedei nia nes sperde, sce chi ideai de unité politica y aministrativa damanés tant dadaut enlaouta dai ladins, ne é nia ciamò vegnus arjonc.

Nos messon endere laoré per giaté ideai nuefs che nes dae l muet de podei ester capazesc y de souravive ence ciamò encueicondì desche popul ladin; ideai che se refej a chel troi bele segné da nosta storia passeda che, enceben carateriseda da na subordinazion a prinzips, vescui y nobli, nes à vedù dagnora sciche na soula comunanza valiva de mendranza. Sce al ne é nience ciamò encueicondì realistich rejoné de na Ladinia unida, fata de sies istituzions y de si confins, podonse pensé empò a na Ladinia fata de ladins, y plu avisa de ladins che vuel colaboré y tegnì adum, y che é souraldut ciamò bogn de se reconesce te n sie lingaz y te na sia cultura. Per chestes rejons y per chisc obietifs creii che, zenza nes desmentié de chel che mancia o che i ne on nia ciamò, messonse empò cialé de fé i conc con chel che i on bele sen tles mans y che i podon adoré bele da atira. Nos ladins messon nes fé enstesc nost davegnì y, tla coerenza dl spirit de chi ideai y de chi obietifs dl 1946, messonse jì inant y nes chirì na nosta streda per n nost davegnì. Personalmenter, per ejempl, éi valuté con gran interes i raporc nuefs anter la politica de Bulsan y i ladins de souramont. I pense che al ae abù bendebot de relevanza l fat che Durnwalder, deberieda con l'assessour Mussner, à tout pert a na enconteda sun i problemes di ladins tegnuda a Cortina. Enlaouta él vegnù fora la proposta de na creazion de na sort de comprensore ladin interprovinzial y interregional, che tol ite duc i comuns dla Ladinia storica con l fin de mete a jì relazions de colaborazion y sinergies. I pense che na proposta desche chesta posse giaté na resposta positiva da pert de duc i ombolc y che ala posse dessegur daidé viventé l spirit de identité de nosta comunanza. Tl medem temp endere messi ence registré na gran delujion canche i sente rejoné, tres da pert de Durnwalder, de mort dla Region Trentin - Südtirol. I volesse recordé che belavisa la Region pò avei na sia funzion de pont y de arvejinament anter les valedes ladines. Al va debujegn recordé che, souradut con les ultimes novelazions dl Statut, él prevedù avisa la prejenza de dert de n ladin tla Jonta regionala; y chesta, da me enfora, é na ressoursa y na poscibelté che i ne podon nia nes lascé sciampé, ma che i messon valorisé al miec. La Region Trentin-Südtirol pò dessegur jié (soghé) n post con sie assessour ladin, ence dlongia a Belun y al Venet, tl cheder dla lege nazionala n. 482 dl 1999. Chilò él prevedù novités interessantes; ma chestes à debujegn, per giaté na sia aplicazion, no plu y no manco de n sostegn politich y de ressourses economiches. I recorde anter l'auter che chesta lege dà l muet de reconesce ofizialmenter organisms de coordinament y de proposta che va soura i confins provinziai y regionai fora; caje chest che pò ester chel dla Union Generala di Ladins. La Generala y i tegne pro a l recordé, resta ciamò tres la soula organisazion che pò raprejenté duc i ladins adum y belavisa per chest éla tituleda a porté inant projec concrec interladins a defendura y promozion dl lingaz, dla cultura y ence per porté inant propostes nueves de raporc a livel istituzional, sozial y de volentariat. Ma do mia minonga, l aspet de maioura importanza per podei sighité a rejoné de comunanza di ladins dles Dolomites, vegn plu che mai da la souravivenza de nost lingaz.

Al ne é nia realistich pensé che i ladins posse ti jì encontra a sie davegnì demé con si idioms de valeda. Chisc vegn smoiés ju tres de plu tles gran eghes di maiours lingac entournvia per jì a fenì ti gordeons dl'assimilazion finala. Chilò messonse l dì francamenter: i messon ester nos ladins enstesc a se rende cont che mai desche sen nost lingaz é sté tant en pericul, y mai desche sen àl debujegn de cresce y de se svilupé te n contest modern y atual; chest per ne resté nia endò, y per ne svanì nia con i temps dla storia. Sce i ne volon nia ruvé a na tel situazion, messonse creie con entusiasm y convinzion ti projec che é vegnus metus a jì, i messon ti dé duta nosta fidenza y investì dutes nostes energies tl SPELL y ti istituc culturai. Al é belavisa chilò les ressourses fondamentales per nost davegnì, al é demé chesta la dreta feveria (fojina) olà che an pò enrescì y elaboré l lingaz ladin per nosc temps, adaté ence per la realté burocratica, per l fé cresce y per nes dé enscila na prospetiva de davegnì desche comunanza. Sce nost popul essa da resté zenza sie lingaz vegnìssel metù en pericul sia souravivenza desche popul de mendranza. I messon tò at donca che encueicondì é la chestion dl'unité di ladins deventeda dantaldut na chestion dla souravivenza per l davegnì, lieda a fil dopl con l ladin dolomitan/ladin standard. Per vegnì al tema de encueicondì volessi ruvé mie intervent con dì ciamò chest mie pensier:

ai 14 de messel del 1946 sun Sela él vegnù porté dant de gran idees de unité ladina; idees che é ciamò ilò che aspeta, y che nos recordon chilò. Condut, enlaouta ova i ladins demé ideai; encueicondì ann 2003 depierpul, se àl ben mudé zeche al miour y al é ence vegnù fat valch: encuei pò i ladins se empervalei de istituc culturai, de normes giuridiches, de raprejentanc politics, de ressourses economiches y ence de aparac informatics y ejempli de projec moderns de politica linguistica che vegn portés inant ence te d'autres realtés olà che al é mendranzes.

I ideai resta samben, ma tl medem temp podonse ence dì che sen onse zeche de plu de segur y de concret da olàche an pò pié via. Jon inant adum donca ladins, capazesc de nosta identité ladina; ma tl medem temp ence con na coscienza mentala savia y atuala, bona de cialé soura nosc creps fora per ruvé a interpreté n contest european tres majer, te n mond tres plu strent y globalisé, olà che nost pice popul pò souravive demé sce al é bon de se dé na vijion nueva y renoveda dl conzet de unité ladina: plu avisa l'unité linguistica y culturala.

Cianacei, ai 13 de messel 2003.



Deplù informazions dal mond ladin - http://www.noeles.net/




Inserito da: Veronesi in data 27/7/2003, 19:13
Scritto in Ladino per la parte Lingue di Internet Padano

Condividi:
Modifica questo articolo



Visualizza tutti gli articoli


     

Focus

RSS PDNCity
Gli ultimi articoli
Le ultime News di PadaniaCity.org

APPELLO: Creiamo più siti in lingua locale!

Iscriviti a Internet Padano

Giornali in Lingua

Al periodic
El Dragh Bloeu
El Milanes
La Vus de l'Insübria
Ousitanio Vivo Raixe Venete

Musica in Lingua

Davide Van De Sfroos
B-Folk
Buio Pesto
FBA
Gens d'Ys
Lepricorns
Longobardeath
Mele Spinte
Piero Montanaro
Teka P
Vad Vuc

Link Amici

Alla Ricerca del Sole
Associazione Linguistica Padana
Espaci Occitan
I nostar radiis
Padan.org

Media





Contatti

Organi Ass.
Offerte

Riservato

GIOVANI PADANI

Fatti pubblicità su Padaniacity.ORG

Collaboratori

Realizzato da Angelo Veronesi

HOME

Master Sitee